Apunt a l'Associat
Segona Quinzena Octubre 2013
Núm. 66
NOTÍCIES FEDERACIO DE GREMIS DE CONSTRUCCIO

Estudi sectorial sobre el potencial exportador i la capacitat d'arrossegament al sector de la construcció civil

La Federació de Gremis de la Construcció comunica als seus socis que ICEX Espanya Exportació i Inversions , en consonància amb la seva estratègia de suport a la internacionalització de l'empresa espanyola , va a procedir a l'elaboració d' un "Estudi sectorial sobre el potencial exportador i la Capacitat d'Arrossegament al sector de Construcció Civil " , per al que ha contractat els serveis de MKM Internacional Business Consulting SL , empresa consultora especialista en internacionalització estratègica i operativa d'empreses .

Tenint en compte l'objectiu d'aquest estudi , centrat a conèixer i posar en valor l'oferta espanyola del sector de construcció civil en els mercats internacionals , el seu potencial d'internacionalització i la capacitat d'arrossegament dels grans projectes guanyats per empreses espanyoles , seria de vital importància poder comptar amb la seva col · laboració . Per això , els agrairíem que dediquessin uns minuts a emplenar el qüestionari que els adjuntem i ens la facin per email i / o fax , a l'adreça més avall .

L'equip de MKM Internacional està a la seva disposició per a qualsevol aclariment o informació addicional que considerin oportuna. Email : info@mkminternacional.com


Patrocini del programa L'Arbre és vida adreçat a empreses compromeses amb el medi ambient

Per considerar-lo d' interès per a les empreses associades a CNC us informem del programa "L'arbre és vida ". Aquest programa és una iniciativa de la Fundació Espanyola de la Fusta , a la qual la Llei de pressupostos generals de l' Estat per a l'any 2012 va atorgar la consideració d'esdeveniment d'excepcional interès públic.

Els objectius principals de " L'arbre és vida" són potenciar la cultura de l'arbre, promocionar el consum responsable de fusta , i contribuir a mitigar el canvi climàtic. El desenvolupament d'aquest programa preveu la plantació de 10 milions d'arbres i pretén divulgar la importància de l'arbre i la fusta , com a expressió de la profunda influència que ha tingut i té en la nostra història , en el nostre territori, en la nostra societat, en la nostra economia i al nostre teixit industrial.

A les empreses compromeses amb el medi ambient, " L'Arbre és Vida " els ofereix la possibilitat de materialitzar el seu compromís a través de donacions. Aquestes empreses poden desgravar de l' impost de societats al 15 % de la inversió en comunicació en suports essencials fins a un límit del 90% de la donació. Per a més informació adreceu-vos a www.cnc.es


Missió d'Inversors a Eslovàquia els dies 3 i 4 de desembre

La Secretaria d'Estat de Comerç d'Espanya , a través de l'ICEX i l'Oficina Econòmica i Comercial de l'Ambaixada d' Espanya a Bratislava , organitza una Missió de Inversors a Eslovàquia els dies 3 i 4 de desembre de 2013. L'objectiu d'aquesta missió és facilitar la identificació d'oportunitats de inversió i cooperació empresarial, així com de potencials socis en aquest país. Durant la celebració d'aquest esdeveniment les empreses participants podran tenir un contacte directe amb empresaris locals i rebre informació del marc regulador de la inversió estrangera. Igualment tindran accés a reunions amb l'Administració d'aquest país per conèixer els principals projectes a desenvolupar en els sectors de major interès per a les empreses espanyoles.

Entre els àmbits que han estat elegits com a prioritaris per a aquesta Missió es troben les infraestructures . Per a més informació adreceu-vos a www.icex.es.

NOTÍCIES GREMI DE CONSTRUCTORS DE LES TERRES DE LLEIDA

L'Estat no licita ni un sol euro en obra pública a Lleida al llarg de 2013 i els constructors reclamen una planificació d'obra pública a mig termini per evitar el tancament de més empreses

En els 9 primers mesos de l'any, la demarcació de Lleida no ha rebut ni un sol euro en licitacions públiques provinents del govern estatal. De fet, les obres ara en execució per l'estat, com és el canal Segarra-Garrigues, van ser adjudicades en el 2008 i en el 2009. Dels 29 milions en licitacions que Lleida ha rebut en aquest 2013, la major part, 21, són d'ajuntaments, i 7 milions provenen de la Generalitat, la meitat del que va adjudicar l'any passat. Els contractistes diuen que estan sota mínims i el president de la Federació de Gremis de la Construcció i President del Gremi de Constructors, sr. Josep Maria Gardeñes, en declaracions a Ràdio Lleida - Cadena Ser, reclama una planificació d'obra pública a mig termini per evitar la desaparició de més empreses i llocs de feina. Per a Gardeñes, amb una bona planificació "les empreses no haurien d'invertir moltíssim per donar una resposta ràpida a la necessitat de treballs i de feines que surtin i podrien programar molt millor en el temps i amb més sostenibilitat, i amb molts més criteris d'estalvi i economia". I és que en el 2012, el mercat laboral de la construcció a Lleida comptava amb 8.000 assalariats afiliats a la Seguretat Social, a finals de juny ja n'eren prop de 7.800, res a veure als 14.000 del 2008. Cada any, un 10 per cent de les 3.000 empreses del sector de la construcció a Lleida desapareixen.

NOTÍCIES ASSOC PROMOTORS-CONSTRUCTORS DE LLEIDA

Els promotors reclamen finançament per poder reprendre l'activitat i poder atendre la demanda d'habitatge a Lleida, que puja un 15%

El sector de la promoció immobiliària reclama finançament per poder iniciar noves obres amb l'objectiu de poder reprendre l'activitat i poder donar sortida a la demanda d'habitatge que s'està registrant arreu de Catalunya i que a Lleida va augmentar un 15% en el segon trimestre de l'any, segons confirma el Director General de l'Associació de Promotors de Barcelona, Sr. Marc Torrent.

Les dades de l'Associació de Promotors de Barcelona posen de relleu que l'estoc acumulat en el conjunt de la demarcació lleidatana és de 4.700 habitatges (és a dir, 11 habitatges per cada mil habitants), dels quals 675 són a Lleida ciutat (el que suposa 5 habitatges per cada mil habitants).

Torrent va concretar que a Catalunya hi ha un estoc de 80.000 habitatges i que hi ha zones en que l'absorció d'aquest estoc serà més ràpida que en d'altres, per la qual cosa es fa necessari reprendre al més aviat possible l'activitat per començar noves obres d'habitatges per tal de no generar tensions de preu.

També va precisar que els preus dels habitatges nous han disminuït un 50% des del segon semestre de 2007, quan es va iniciar la crisi en el sector immobiliari.

Torrent va participar el 18 d'octubre a COELL en la Trobada Immobiliària de les Terres de Ponent que organitza l'Associació de Promotors-Constructors d'Edificis de Lleida i Comarques (APCE). Precisament la seva presidenta, Montse Pujol, va subratllar que el principal problema del sector rau en el finançament i que els promotors estan aturat precisament per manca de l'accés al crèdit. "El sector està parat fa anys i estem sobrevivint de l'aire", va sentenciar.

Pujol va concretar, pel que fa a la tipologia d'habitatge més sol·licitat a hores d'ara Lleida, que l'usuari demanda "pisos grans de tres o més habitacions i aquesta demanda no es cobreix perquè l'estoc que registra Lleida i província correspon a pisos petits ubicats en zones que no es demanden".

La Trobada va comptar amb les intervencions del Secretari General de la Federació Catalana de Promotors (FECAPCE), Sr. Josep Donés, i del Director General de l'Associació de Promotors de Barcelona, Sr. Marc Torrent. La presentació va anar a càrrec del president de la Federació de Gremis de la Construcció, Sr. Josep Maria Gardeñes.

En el decurs de la trobada es va analitzar, en primer lloc, la conjuntura econòmica i immobiliària (evolució previsible de preus, demanda, oferta i estocs); en segon terme, les actuacions en l'àmbit local, autonòmic i estatal per resoldre els problemes derivats de la crisi i les seves repercussions en el sector (caducitat de llicències d'obres aturades, refinançaments, interlocució amb la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), etc). I, per últim, es va posar damunt la taula la represa de l'activitat en àmbits concrets.


L'extinció dels contractes d'arrendaments de local de negoci celebrats abans del 9 de maig de 1985

La Llei d'arrendaments urbans de 1994 en la seva Disposició Transitòria Tercera regula el règim normatiu aplicable als contractes d'arrendament de local de negoci subscrits abans del 9 de maig de 1985, segons la qual aquells contractes celebrats amb anterioritat a aquesta data que subsisteixen a data 1 gener 1995 (data d'entrada en vigor de la LAU), continuaran regint-se per les normes establertes en la Llei d'Arrendaments urbans de 1964 relatives al contracte d'arrendament de local de negoci, amb les excepcions següents: Quedaran extingits els contractes que es trobin en situació de pròrroga legal de conformitat amb el que disposen els apartats 3 i 4 de la Disposició Transitòria tercera:

• En el cas de persona física el contracte s'extingirà per la seva jubilació o mort, llevat que s'hi subrogui el cònjuge i continuï la mateixa activitat desenvolupada en el local.

En defecte de cònjuge o al seu jubilació o mort , si en aquest moment no haguessin transcorregut 20 anys a comptar de l'aprovació de la llei, podran subrogar en el contracte un descendent de l'arrendatari que continuï amb l'activitat. En aquest cas el contracte durarà pel nombre d'anys suficient fins a completar els 20 anys de l'entrada en vigor , això és fins l'1 de gener de 2015.

No oblidem , però, que el traspàs del local de negoci en els deu anys anteriors a l'entrada en vigor de la Llei de 1994 , incrementa els terminis en cinc anys.

• En el cas d'una persona jurídica el contracte s'extingirà en 20 anys, això és a 1 de gener del 2015 a els casos següents:

- Els arrendaments de locals en els quals es desenvolupin activitats comercials , entenent com a tals , el comerç, restaurants, hostalatge i reparacions.

- Els arrendaments de locals en els quals es desenvolupin activitats diferents a les especificades en el punt anterior d'aquest apartat en el cas que la quota a satisfer per raó de l'Impost d'Activitats Econòmiques sigui inferior a 510,86 €. Recordar així mateix que l'esmentada Disposició Transitòria tercera en el seu apartat 10è i 11è reconeix l'arrendatari dos drets per al supòsit que el local es torni a arrendar en el termini d'1 any, tots dos drets però, són incompatibles entre si: en l'apartat 10º , es reconeix el dret a una indemnització de quantia igual a 18 mensualitats de la renda vigent al temps de l'extinció quan abans del transcurs d'un any des de l'extinció del contracte , qualsevol altra persona comenci al local la mateixa activitat o una activitat afí a la que aquell exercitava, entenent com a tals aquelles activitats aptes per beneficiar-se, encara que només sigui en part, de la clientela captada per l'activitat que va exercir l'arrendatari.

- en l'apartat 11è, es disposa el dret preferent a continuar en el local arrendat. Aquest dret preferent es donarà si l'arrendador pretén celebrar un nou contracte amb diferent arrendatari abans de transcorregut un any a comptar des de l'extinció legal del contracte. A aquest efecte l'arrendador ha de notificar fefaentment a l'arrendatari:

-el seu propòsit de celebrar un nou contracte d'arrendament.

- la renda oferta.

- les condicions essencials del contracte.

- el nom, domicili i circumstàncies del nou arrendatari.

El dret preferent ha de ser exercit per l'arrendatari en el termini de 30 dies naturals des del següent de la notificació, i en aquest termini a la signatura del nou contracte d'arrendament. Transcorregut aquest termini sense que l'arrendatari hagi procedit a la signatura del contracte, l'arrendador ha de formalitzar nou contracte en el termini de 120 dies naturals a comptar de la notificació a l'arrendatari el contracte es va extingir.


Programa d'ajuts per a la rehabilitació energética d'edificis existents del sector residencial (ús habitatge i hoteler)

Us informem de la publicació en el BOE de la convocatòria d'ajudes per incentivar i promoure la realització d'actuacions integrals que afavoreixin l'estalvi energètic, la millora de l'eficiència i l'aprofitament de les energies renovables en els edificis existents del sector residencial (ús habitatge i hoteler), en els següents àmbits:

1. Millora de l'eficiència energètica de l' envolvent tèrmic.

2. Millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques i d'il·luminació.

3. Substitució d'energia convencional per biomassa en les instal·lacions tèrmiques.

4. Substitució d'energia convencional per energia geotèrmica en les instal·lacions tèrmiques.

Es poden presentar les sol·licituds del 2 d'octubre de 2013 fins el 30 d'octubre de 2015.

Per a més informació consulteu el següent enllaç:

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/01/pdfs/BOE-A-2013-10201.pdf

NOTÍCIES ASSOC. PROV. DE FABRICANTS D'ARIDS I FORMIGONS

Junta Directiva de l'Associació de Fabricants d'Àrids i Formigons de Lleida

L'Associació Provincial de Fabricants d'Àrids i Formigons de Lleida es va reunir el 18 d'octubre a la seu de COELL per analitzar l'actualitat del sector, l'informe econòmic de l'Associació i l'informe del Gremi d'Àrids de Catalunya, a càrrec del Sr. Jaume Puig. En acabar, membres de les empreses associades a l'Associació es van traslladar a l'empresa Tallers A. Miquel, col·laborador habitual de l'Associació, que va organitzar una jornada de portes obertes durant la qual es van visitar les noves instal·lacions, juntament amb el professorat i alumnes de l'IES Mollerussa, que van fer una demostració amb la maquinària.

NOTÍCIES GREMI DE MESTRES PINTORS DE LLEIDA

El Gremi de Mestres Pintors celebra la seva Festa Patronal visitant les Adoberies i celebrant un dinar de germanor

El Gremi de Mestres Pintors de Lleida ha celebrat el dia 26 d'octubre la seva Festa Patronal en honor a Sant Lluc. La jornada va tenir com a actes centrals la presentació als socis del nou web del Gremi www.lleidapintabe.com al local social del Gremi i la visita a les Adoberies trobades a Rambla de Ferran i també a les restes arqueològiques situades al carrer Anselm Clavé. Per finalitzar, els socis i els seus familiars van celebrar el tradicional dinar de germanor al restaurant del Sícoris Club.

COELL

Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i a la seva internacionalització

El 28 de setembre s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat la Llei 14/2013 de suport als emprenedors i a la seva internacionalització amb l'objectiu de fer front als problemes estructurals que hi ha a l'entorn empresarial del nostre país. Amb aquesta nova llei es vol recolzar l'activitat empresarial, afavorir-ne el seu desenvolupament, creixement i internacionalització i fomentar la cultura emprenedora i un entorn favorable a l'activitat econòmica, així com també, entre d'altres, potenciar les vendes d'immobles per part de compradors estrangers. Consulteu en el següent enllaç el contingut de la Llei: http://www.boe.es/boe/dias/2013/09/28/pdfs/BOE-A-2013-10074.pdf


La Diputació de Lleida convoca la 14a edició dels Premis LO: Premis als millors projectes empresarials

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida ha convocat la 14a edició dels Premis LO: Premis als millors projectes empresarials amb l'objectiu d'incentivar la presentació de projectes empresarials que per les seves característiques es considerin exemple especialment vàlids a fi de crear un teixit empresarial fort i divers a les Terres de Lleida; reconeixement a empreses ja consolidades, que per la seva trajectòria i desenvolupament, puguin servir de model als nous emprenedors.

Poden optar als guardons les empreses que hagin suposat nous projectes empresarials sorgits en l'àmbit de les Terres de Lleida, durant l'any 2012. Per a més informació adreceu-vos a http://www.promocioeconomica.cat.

 
INFO FISCAL

Resolució de 18 de setembre de 2013 (BOE 230 de 25/09/2013)

Resolució de 18 de setembre de 2013, de l'Instiut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, on es dicten normes de registre i valoració i informació a incloure en la memòria dels comptes anuals sobre el deteriorament del valor dels actius (BOE 230 de 25/09/2013)

Entrada en vigor: 1 de gener de 2014 i d'aplicació pels exercicis que s'iniciïn a partir d'aquesta data.

Passem a comentar a nivell general , el contingut de la Resolució que desenvolupa els criteris de la valoració i reconeixement del deteriorament en actius.

S'estructura en sis normes:

Ø Primera- Objectiu i àmbit d'aplicació.

Desenvolupa els criteris de deteriorament de valor de l'immobilitzat material, intangible , inversions immobiliàries, actius financers i existències i es d'aplicació obligatòria per totes les empreses.

Ø Segona . Deteriorament del valor dels actius:

Es defineix com la pèrdua de valor de l'actiu, degut a la dificultat de recuperar el seu valor comptable, mitjançant la seva alineació.

Es reconeix una pèrdua per deteriorament en el compte de pèrdues i guanys, quan el valor comptable sigui superior al seu valor recuperable, entès aquest com l'obtenció de beneficis o rendiments econòmics futurs. La reversió del deteriorament comportarà el reconeixement d'un ingrés en el compte de pèrdues i guanys.

Ø Tercera- Deteriorament del valor de l'immobilitzat material, les inversions immobiliàries, i l'immobilitzat intangible.

o Identificació dels actius deteriorats.

Al tancament de l'exercici la empresa avaluarà la existència d'indicis, d'algun actiu que pugui estar deteriorat( canvis en l'entorn tecnològic, dubtes raonables de rendiment tècnic i econòmic de l'actiu, reducció significativa de la demana dels serveis realitzats amb l'actiu...).

Els actius intangibles amb vida útil indefinida, així com el Fons de Comerç comprovaran el deteriorament anualment.

o Import Recuperable:

El major de: el valor raonable de l'actiu, deduïts els costos de venda o el valor en ús.

El valor recuperable ,es calcularà per cada actiu, o per la Unitat Generadora d'Efectiu en el seu defecte.

§ Del valor raonable, es deduiran les despeses de venda directament imputable incloent despeses financeres e impost de societats, i altres despeses per deixar l'actiu en condicions per la seva transmissió.

§ Valor en us, es el valor actual dels fluxos d'efectiu futurs esperats a un tipus d'interès del mercat sense risc ( tipus d'interès del Deute Públic espanyol, o rendibilitat oferta per el Tresor Públic a un termini de 10 anys...).

§ Els fluxos d'efectiu futurs s'estimaran per l'actiu considerant el seu estat actual, no s'inclouran les entrades o sortides d'efectiu per les activitats de finançament.

§ En cas d'actius subvencionats, la subvenció pendent d'imputar al compte de pèrdues i guanys, es qualificarà com un component més del valor en us de l'actiu per determinar si existeix deteriorament.

§ Taxa de descompte seran les que reflecteixin les evolucions actuals del mercat.

o Reconeixement i valoració de les pèrdues per deteriorament del valor d'un actiu:

§ En termes generals, la pèrdues per deteriorament es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys, i paral·lelament es reconeixerà un passiu si s'està obligat , i s'ajustaran el càrrecs per amortització de l'actiu, al reconèixer la pèrdua per deteriorament es determinaran els actius i passius per impostos diferits i respecte les compensacions rebudes de tercers per elements patrimonials, en cas de deteriorament s'inclouran en el compte de pèrdues i guanys de l'exercici quan dites compensacions siguin pràcticament certes o segures.

o Reconeixement de deteriorament del valor de les unitats generadores d'efectiu i del fons de comerç.

§ La UGE es el grup més petit de bens i drets , que incloent dit actiu, genera entrades d'efectiu.

§ Quan no pugui identificar-se amb unitats generadores d'efectiu a un nivell inferior, la empresa en el seu conjunt es qualificarà com una unitat generadora d'efectiu.

§ Pel càlcul de l'import recuperable UGE , es mantindrà un criteri uniforme dels actius inclosos, en tant es vinculin directament a la generació de futures entrades d'efectiu.

§ El deteriorament es determinarà de forma global, per la unitat generadora d'efectiu, amb independència del seu rendiment o contribució a la generació de fluxos d'efectiu.

§ Fons de comerç entès com l'excés del cost de la combinació de negocis sobre el valor dels actius identificables adquirits menys el valor dels passius assumits.

§ El fons de comerç es distribuirà entra cada una de les unitats generadors d'efectiu, en cas que no pugui ser distribuït entre les unitats generadores d'efectiu individuals, s'assignarà a efectes de la comprovació del deteriorament , a cada unitat en proporció al valor en llibres.

§ La unitat generadora d'efectiu a la que s'ha distribuït fons de comerç , si l'import recuperable de la unitat excedeix del seu import en llibres , la unitat i el fons de comerç no es consideraran deteriorats, en cas contrari es reconeixerà pèrdua per deteriorament de valor.

§ La periodicitat de la comprovació del deteriorament , d'UGE a la que s'hagi distribuït el Fons de Comerç es farà en qualsevol moment durant l'exercici, i serà de caràcter anual.

o Actius comuns.

§ Actius comuns, com els edificis de les seus centrals, que no generen entrades d'efectiu independents d'altres actius, el valor recuperable, no es pot calcular , si la direcció no ha decidit la seva transmissió, per tant les correccions valoratives, s'haurien d'analitzar en el context de la unitat generadora d'efectiu.

o Deteriorament de la UGE:

§ És reconeix la pèrdua, si l'import recuperable es inferior a l'import en llibres, dita pèrdua es distribuirà per reduir l'import en llibres dels actius que composen la unitat , amb el següent ordre:

· Primer es reduirà l'import en llibres de qualsevol fons de comerç distribuït a la unitat generadora d'efectiu.

· La resta als altres actius de la unitat, prorratejant en funció de l'import en llibres de cada un dels actius, amb la limitació per cada un dels actius de l'import del llibres, que no podrà ser inferior al major dels valors ( valor raonable menys cost de venda, valor en us o zero). Per tant la pèrdua per deteriorament que no es pugui distribuir a un actiu en qüestió, es repartirà prorratejant entre els altres actius que composin la unitat generadora d'efectiu.

o Reversió de les pèrdues:

§ Al tancament de l'exercici s'avaluarà si hi ha algun indici de que la pèrdua per deteriorament del valor reconegut d'exercicis anteriors hagi revertit.

§ Per actius diferents al fons de comerç, s'augmentarà l'import en llibres fins al seu import recuperable, sempre i quan no excedeixi del valor en llibres, que hagués tingut de no haver-se reconegut la pèrdua.

§ En cas de reversió s'ajustaran en períodes futurs comptables, els càrrecs per amortització.

§ La reversió de les pèrdues que afectin al fons de comerç, no són objecte de reversió en els períodes posteriors.

o Informació a incloure en la memòria :

§ Per cada classe d'actius, la informació a incloure del deteriorament :

Import i partida de les pèrdues per deteriorament del compte de pèrdues i guanys, import i partida de la reversió per pèrdues de deteriorament.

§ Descripció de la unitat generadora d'efectiu i l'agregació dels seus actius així com l'import de la pèrdua per deteriorament reconeguda o revertida.

§ L'import recuperable de l'actiu o de la unitat generadora d'efectiu , especificant si aquest valor és el recuperable o el valor raonable menys els costos de venda o el seu valor en us.

§ Informació sobre principals classes d'actius afectades per les pèrdues de deteriorament del valor o la seva reversió i els principals esdeveniments i circumstàncies que han derivat a aquest reconeixement.

§ Informació respecte l'import en llibres de fons de comerç , actius intangibles amb vides útils indefinides, distribuït a una unitat generadora d'efectiu , així com la metodologia de la determinació de l'import recuperable, tant si es valor en us , com valor raonable menys el cost de venda.

§ Constància del fet e informació de la totalitat o una part important del fons de comerç o actius intangibles amb vides útils indefinides, distribuït entre múltiples unitats generadors d'efectiu ,l'import assignat a cada unitat sigui significatiu o no en comparació amb l'import total en llibres.

Ø Quarta- Deteriorament del valor dels actius financers:

o Un actiu financer es deteriorat quan el valor comptable es superior al seu import recuperable.

o Al tancament de l'exercici la empresa avaluarà si existeix evidència objectiva que s'hagi deteriorat.

o La evidència objectiva de que l'actiu s'hagi deteriorat , deriva de l'anàlisi de les dades observables, dels esdeveniments que causen la pèrdua:

§ Incompliments de clàusules contractuals, probable situació de concurs del deutor.

o Pels actius valorats a cost amortitzat, la evidencia objectiva es determinarà individualment per instruments significatius, o col·lectius per grups d'instruments de deute.

§ En general es valoren a cost amortitzat els crèdits per operacions comercials, i crèdits diferents del tràfic comercial, pagarés d'empresa, bons i obligacions i altres valors representatius de deute, sempre que no cotitzin, dipòsits en entitats de crèdit e imposicions a termini, entre altres. També es valora a cost amortitzat les inversions mantingudes fins al venciment del deute amb data de venciment fixa , que es negociïn en un mercat actiu, sempre que hagi intenció de mantenir-la fins al venciment, són doncs els bons, obligacions i pagarés d'empresa o emesos per altres entitats, admesos a cotització en mercats actius.

§ Existirà evidència objectiva de pèrdua per deteriorament del valor en actius valorats a cost amortitzat quan l'import en llibres de l'actiu i superi el valor actual del fluxos d'efectiu futurs estimats.

o El deteriorament de la inversió en el patrimoni d'empreses del grup, multigrup i associades e instruments de patrimoni que es valorin a cost, quan l'import en llibres de la inversió supera el valor comptable dels actius nets de la empresa o que el dividend superi el resultat total de la depenent , empresa multigrup o associada en l'exercici en que aquest estigui acordat.

§ Existirà evidència objectiva de pèrdua per deteriorament en el valor de les inversions en el patrimoni de empreses del grup, multigrup i associades si el valor en llibres es superior al valor recuperable, entès aquest com el major import entre el seu valor raonable menys el cost de venda i el valor actual dels fluxos d'efectiu futurs derivats de la inversió.

o Altres actius financers valorats a cost:

§ En cas d'instruments de patrimoni que es valorin a cost, per no poder determinar-se amb fiabilitat el seu valor raonable , la correcció valorativa per deteriorament es farà segons el disposat per a les inversions en el patrimoni d'empreses del grup, multigrup i associades.

o En cas d'inversió en actius financers valorat a valor raonable amb canvis en el patrimoni net , l'evidència objectiva es presumeix quan el descens es produeix de forma prolongada durant un any i mig o si la cotització de l'acció en un mercat actiu cau un 40%.

§ Inclou els actius financers inclosos en la categoria de disponibles per a la venda , accions o participacions en institucions d'inversió col·lectiva , valors representatius de dutes tals com obligacions, bons i pagarés d'empresa, que cotitzin en un mercat actiu i no compleixen els requisits per incloure'ls en la categoria d'inversions mantingudes fins al venciment.

§ La evidencia del deteriorament es calcularà per la diferència entre el seu cost o cost amortitzat i el valor raonable en el moment en que s'efectuï la valoració. Essent la cotització en un mercat actiu, el preu que proporciona més fiabilitat sobre el valor raonable.

o Informació a incloure en la memòria:

S'inclourà per classes d'actius financers, segons la categoria establerta en la norma de registres i valoració del Pla General Comptable.

S'informarà dels criteris aplicats per la determinació de la evidència objectiva de deteriorament , així com el registre de la correcció de valor i la reversió i la baixa definitiva d'actius financers deteriorats.

S'informarà dels actius financers , en que el deteriorament s'hagi determinat individualment.

Respecte la inversions en empreses del grup, multigrup i associades es detallarà la informació sobre l'import de les correccions valoratives per deteriorament distingides les reconegudes en l'exercici i les acumulades.

Ø Cinquena- Deteriorament del valor de les existències:

o Es reconeixerà quan el valor net realitzables de les existències sigui inferior al seu preu d'adquisició o al seu cost de producció, reconeixent-les com despesa en el compte de pèrdues i guanys.

o L'anàlisi del deteriorament es realitzarà per cada una de les categories d'existències i en cas d'existències de serveis , per cada un dels serveis amb preu de prestació independent.

ÚLTIMES NOTICIES
 
 

Per qualsevol consulta relacionada amb aquest butlletí, si us plau, adreceu-vos a: info@coell.org

© COELL | CONTACTE